Existeixen 5 grans àmbits d’utilització del basalt, encara que no són els únics:

• Jardineria, floricultura, plantes d’interior, ornamentals, gespa, …
• L’horta
• Els cultius
• La fructicultura i la silvicultura
• La ramaderia

JARDINERIA, FLORICULTURA, PLANTES D’INTERIOR, ORNAMENTALS, …

Quan es planta o trasplanta, es recomana incorporar a la terra, segons la grandària del test, 100 a 150 grams de basalt micronitzat.
Després, convé aportar com manteniment, cada 3 mesos, de 60 a 70 grams que asseguressin la frescor de les flors i milloraran la fermesa de les tiges (aquestes quantitats es donen per a testos mitjanes d’uns dos litres de terra).

Per als parterres i els parterres de flors, s’empra el basalt en les mateixes dosis que en l’horta.

Per als trasplantaments veure el paràgraf sobre l’horta.

Per donar vigor a la gespa, és aconsellable escampar l’herba amb basalt micronitzat, preferentment abans que plogui (100 a 200 grams per m2).

L’HORTA

• Mitjançant incorporació al sòl: escampar el basalt a la terra i combinar.

Dosi a emprar: 200 a 300 grams per m2 per al micronitzat i 500 a 600 grams per m2 per al 0/2 o sorrenc fi.

• Mitjançant incorporació en el compost: escampar durant el compostatge en anar construint el munt.

Dosi a emprar: 8 a 12 kg. per m3 de compost per al micronitzat i de 20 a 30 kg. per m2 per al 0/2.

Es recomana l’ús del basalt mitjançant compostatge. D’una banda, millora el compost no només per les aportacions de minerals sinó també per un millor desenvolupament dels bacteris aerobis responsables de les fermentacions requerides. D’altra banda, la intensa vida microbiana accelera l’alteració de la roca per la seva assimilació per les plantes. Per tant és preferible, quan sigui possible, incorporar el basalt a la terra mitjançant compostatge previ.

• Mitjançant empolvorat foliar: durant el creixement i quan hi ha atac per paràsits, escampar les fulles i les tiges amb basalt micronitzat. Renovar el empolvorat si cal.

El basalt micronitzat s’utilitza també en polvorització; la pols es dilueix a baixa dosi en aigua i es barreja, si cal, amb altres productes (purins d’ortiga o de cua de cavall, per exemple).

• Abans de trasplantar, s’aconsella efectuar un “garapinyat”. Aquesta tècnica consisteix a recobrir les arrels amb una mena de “fang líquid” anomenat “garrapiña”.

La preparació de la “garrapiña” es fa generalment amb bonyiga fresca de vaca (o amb fems ben descompost) barrejat amb argila i diluït en aigua, s’afegeix basalt micronitzat a la pasta. Això garanteix un excel·lent arrelat de la planta.

• Per a les llavors s’aconsella abans de sembrar barrejar-les amb basalt micronitzat. S’obtenen bons resultats efectuant aquesta barreja uns dies abans de sembrar.
• Es recomana, per assegurar una bona germinació i un desenvolupament vigorós de les plàntules, afegir basalt als humus i en les mescles destinades a la confecció de planters.
• En barreja amb els purins: emprar preferentment basalt micronitzat. És difícil recomanar dosis per la varietat de purins existent (d’ortiga, de cua de cavall, de consolda, …) i de les possibilitats de dilució. L’experiència adquirida pels anys serà la millor consellera.
• Quan es fa un mulch o s’enterra adob verd, es recomana incorporar basalt

ELS CULTIUS

La manera d’utilització és el mateix que en l’horta però adaptat en la seva aplicació a l’escala de superfície conreada.
Dosi a emprar: de 0,5 a 1,5 tones de 0/2 per hectàrea (uns 50 a 150 grams per metre quadrat) segons sigui el tipus de sòl, els conreus i els mètodes d’agricultura que es practiquen.

LA FRUCTICULTURA I LA SILVICULTURA

Per al tractament dels arbres fruiters, en un jardí o en un verger, s’aconsella realitzar forats de 20/30 cm de profunditat ia 5/10 cm de diàmetre al voltant de l’arbre, i omplir-los amb basalt.
Els forats s’han de disposar sota de la copa de l’arbre. Procurant no danyar les arrels. Per a aquesta tècnica s’empra generalment el 0/2 tot i que és possible utilitzar el micronitzat amb la finalitat d’obtenir una acció més ràpida. El basalt es pot també barrejar amb pols de banya recomanat per la seva acció sobre els arbres.

• A sota dels arbres, el basalt també s’incorpora al sòl mitjançant empolvorat a raó de 5/10 kg de basalt micronitzat o de 20/30 kg del 0/2 (aquestes dosis són per a un arbre amb una corona de 100 m2).
• Quan es planten arbres, s’aconsella, d’una banda, “garrapiñar” les arrels com anteriorment s’ha indicat i, d’altra banda, barrejar a la terra de plantació de 2 a 3% de basalt micronitzat o del 6 al 8% del 0 / 2 i més una mica de pols de banya.
• El basalt micronitzat s’empra també en la confecció de preparats destinats a la cura dels troncs. Aquests tractaments estimulen la vitalitat dels arbres i permeten una bona regeneració de l’escorça. Per a qualsevol arbre, aquests preparats constitueixen una veritable higiene de base. Aquests tractaments s’han d’aplicar a la tardor. Qualsevol que sigui el preparat utilitzat, el seu efecte millorarà afegint basalt micronitzat. Els donem com a exemple, la composició d’un preparat que recomana Mª Thun, els resultats en arbres febles són particularment sorprenents: barrejar 500 gr d’argila o de caolí amb 250 gr de basalt micronitzat i 250 gr de bonyiga de vaca; diluir amb llet descremada rebaixada a la meitat amb aigua (o millor encara amb sèrum si pot aconseguir-ho) fins a obtenir una massa líquida aplicable amb una brotxa sobre els troncs, als quals prèviament se’ls ha netejat l’escorça morta, la molsa i els líquens amb un raspall d’acer. Aquesta pasta es pot enriquir encara més afegint, per exemple, purí d’ortiga o de cua de cavall, cendres de llenya o pols de feldspat, pols d’ossos, …
• El basalt micronitzat s’utilitza en arboricultura en forma de empolvorat foliar en pols o diluït en aigua o amb altres purins. Per combatre alguns insectes com ara el pugó, és eficaç una dilució de basalt i bentonita a parts iguals amb aigua i purins d’ortiga, que es fumiga sobre les copes dels arbres. (No hi ha risc de sobre-dosificació, però convé remoure el preparat de tant en tant ja que el basalt tendeix a caure al fons de la motxilla de fumigació).
• En silvicultura, el basalt s’empra en la lluita contra les malalties que afecten actualment als boscos de gran part del món. Les pólvores de basalt constitueixen un abonament valuós per revitalitzar els sòls forestals.

LA RAMADERIA

Sigui en ramaderia professional o aficionada, el basalt (preferiblement el micronitzat) s’empolvora sobre els llits dels animals a raó de 100 a 200 grams per m2 cada dos o tres dies. Aquesta tècnica enriqueix els llits en magnesi i en oligo-elements i disminueix les pèrdues nitrogenades amoniacals, per la qual cosa s’eliminen les males olors i es guanya en matèria nitrogenada.

El basalt també s’empra com a complement mineral en les racions donades als animals.

La primera necessitat de qualsevol planta és desenvolupar les seves arrels en un sòl sa i viu. Abans de tractar hortalisses, flors i cultius contra les malalties i els atacs de paràsits, és preferible tenir cura de la terra de la que els vegetals extreuen els elements necessaris per a resistir per si mateixos les agressions. Així passa amb tots els organismes vius, un aliment natural i equilibrat evita recórrer a medicacions de vegades amb greus conseqüències. En tractar químicament els vegetals, es destrueix en efecte poc a poc la seva capacitat natural de resistència, es deteriora la qualitat de la terra.

Per tant, és important reforçar els mecanismes naturals i estimular la vida del sòl. L’experiència ha demostrat que la pols de basalt és particularment eficaç per assolir aquest propòsit.

Empleat des de fa anys pels professionals de l’agricultura biodinàmica i biològica, el basalt és encara poc conegut pels jardiners. La nostra intenció amb aquest informe és divulgar les qualitats d’aquest producte.